Del 29 de juliol al 4 d’agost, un grup de joves de Romania, Itàlia, Espanya i Turquia es van trobar a la ciutat de Trento (Itàlia) per compartir uns dies d’aprenentatge, convivència i activitats sobre la consciència ambiental.
El projecte, impulsat per FICE Spain i per l’entitat italiana Associazione Pro Loco Campomaggiore i amb la participació de diverses organitzacions dels altres països, va reunir nois i noies que durant una setmana van conviure, van participar en tallers, van explorar la ciutat i, sobretot, van descobrir la importància del treball col·lectiu per fer front als reptes mediambientals actuals.
En aquesta entrevista parlem amb en Xavi, un dels joves participants, d’un servei de Resilis, que ens explica en primera persona com va viure aquesta aventura.
Entrevista amb en Xavi
P: Com et vas assabentar d’aquest intercanvi i què et va animar a apuntar-te?
R: Vaig entrar pel director del meu pis. El que em va animar va ser sobretot viatjar, conèixer món i les cultures dels diferents països: Itàlia, Romania i Turquia.
P: Què pensaves que et trobaries abans de viatjar a Trento?
R: Jo anava amb l’esperança de la pasta, soc fanàtic de la pasta, i no n’hi havia! A Trento hi vaig trobar sobretot carn, molt bona, però pasta gens.
P: Com va ser el primer dia a conèixer gent de tants països diferents?
R: Una mica estressant, perquè vaig arribar molt cansat després d’avió i hores de tren. Però a mesura que coneixia la gent tot va anar molt bé, eren molt agradables.
P: Quines activitats et van agradar més?
R: La de crear pòsters amb solucions a problemes mediambientals i la de fer un zine, una petita publicació en forma de còmic.
P: Hi va haver algun moment inoblidable?
R: Sí, quan després d’una activitat vam visitar la ciutat: la catedral, la font… Cada dia veia un mausoleu des de la finestra, però no el vaig poder visitar, i això no ho oblidaré mai.
P: Com va ser conviure amb joves d’altres països?
R: Un plaer. Tothom era molt agradable i vam fer intercanvi de cultures. Cada un va explicar una mica els seus costums…
P: L’anglès va ser un repte?
R: Sí, perquè el meu és fluix. A vegades em quedava pensant abans de respondre, però ens enteníem. A més, algunes persones de Romania parlaven castellà.
P: Vas tastar algun menjar nou?
R: No menjar nou del tot, però sí Risotto! Boníssim. Un dia vaig demanar d’anar a un restaurant i vaig menjar risotto, carpaccio i una torta de patata.
P: Què és el més valuós que t’emportes d’aquesta experiència?
R: L’experiència i les amistats.
P: Quin repte personal et va costar més?
R: Parlar en públic. Ho vaig superar, però em va costar.
P: Era el primer cop que viatjaves sol?
R: Sí, fins i tot era el primer cop que agafava un avió. Al principi estava nerviós, però tot va anar molt bé.
P: Repetiries l’experiència?
R: Sí, és totalment recomanable.
P: Què t’agradaria fer ara amb el que has après?
R: Com a voluntari de la Creu Roja, m’agradaria explicar el que he après per conscienciar sobre la importància del reciclatge i el medi ambient.
P: I si poguessis repetir, què faries diferent?
R: Agafar més iniciativa, sobretot en activitats on cal parlar en públic.
P: Alguna cosa més que vulguis afegir?
R: La companyonia. Els monitors, monitores, companyes i companys van ser genials i sempre ens ajudaven. La ciutat era preciosa i aquesta experiència la recomanaria a tothom.
També la Júlia, que el coneix bé, ens explica que per a ell ha estat un repte positiu: “Xavi ha trencat amb la rutina i ha viscut una experiència que l’ha ajudat a obrir-se més i conèixer gent nova. Estic molt contenta que ho hagi pogut fer”.
